Mireu que ha escrit en Biel Ferrer avui a el Punt! Moltes gràcies, pura poesia.
Al Pòrtia, llunes i ganxetes
Aranyes pacients escrivint destrament la seva pròpia fam, com digué Ferrater? Penèlopes fidels teixint sudaris fins al retorn d'incerts Ulisses, segons Homer? Sargidores de sàrcies ferides provant d'adobar arts de pesca per atrapar la vida, com canta Sé?
Actuen cada dimecres. Tot just quan ara surt la setena lluna d'Urà. Fent i desfent. I refent jerseis, gorres, bufandes, ninos, peücs amb cabdells de llanes de colors ben càlids. En un racó del Pòrtia, una de les propostes més originals i acollidores de l'àmplia oferta de bars de tapes i de copes del vespre i la nit. En un tram cèntric, viu, farcit de petits tresors. Al carrer de Rosich
(i de Martí Napolità). També les hem vistes indignades per injustícies d'enllà i d'ençà al Mercadal. Fins i tot una seva guerrilla ha gosat atacar el jardí de cal Rull o el carrer de Llovera per humanitzar, amb temptacions acolorides, indrets freds i tòpics de la vila que fa veure que s'escandalitza per l'alegria que passa.
Són les ganxetes del Pòrtia. N'hi ha una que ara treu del fons del bagul una manteta eterna que no sabem si mai arribarà a ser per a algú. Ganxetes fent ganxet. I no pas àvies, però sàvies com elles. Enraonant, amistosament, tal vegada entremaliades, mentre nuen vides a la ciutat que encara és capaç de sorprendre'ns amb regals que ens fascinen.
Actuen cada dimecres. Tot just quan ara surt la setena lluna d'Urà. Fent i desfent. I refent jerseis, gorres, bufandes, ninos, peücs amb cabdells de llanes de colors ben càlids. En un racó del Pòrtia, una de les propostes més originals i acollidores de l'àmplia oferta de bars de tapes i de copes del vespre i la nit. En un tram cèntric, viu, farcit de petits tresors. Al carrer de Rosich
(i de Martí Napolità). També les hem vistes indignades per injustícies d'enllà i d'ençà al Mercadal. Fins i tot una seva guerrilla ha gosat atacar el jardí de cal Rull o el carrer de Llovera per humanitzar, amb temptacions acolorides, indrets freds i tòpics de la vila que fa veure que s'escandalitza per l'alegria que passa.
Són les ganxetes del Pòrtia. N'hi ha una que ara treu del fons del bagul una manteta eterna que no sabem si mai arribarà a ser per a algú. Ganxetes fent ganxet. I no pas àvies, però sàvies com elles. Enraonant, amistosament, tal vegada entremaliades, mentre nuen vides a la ciutat que encara és capaç de sorprendre'ns amb regals que ens fascinen.
Qué bonito!!
ResponEliminay qué orgullosas teneis que estar :D
Enhorabuena Ganxetes!!
Quin homenatge a aquestes artistes! :D
ResponEliminaOhhhh...
ResponEliminaquin poeta, aquest Biel! :)
ResponElimina