Els tapets

Com que volien fer tapets, necessitàvem ajuda, i vam tenir una convidada de luxe: L'àvia Mari Paz (àvia de la Margarida i la Ginesta) que va venir encantada i va fer suar una mica a les alumnes...

i els tapets van començar a sortir coma xurros

tot a punt!

Ganxetes senyoretes

Fa uns mesos la Núria Rión (mestra de l'escola d'art de Tarragona) es va posar en contacte amb nosaltres per a què féssim un curs d'estiu sobre  guerrilles i el ganxet aplicat a l'art urbà
No ho vam dubtar i ens vam llençar de cap a la piscina: Així que ens hem convertit en les formadores del Curs de "Ganxet aplicat a l'art urbà" 15 hores de formació amb 17 alumnes.

L'objectiu final del curs era fer una guerrilla a Tarragona. Vam comptar amb la col·laboració genial, com sempre, de DMC i el seu fil Natura XL, ens van enviar troques per a tots els alumnes,  que van quedar encantats amb el material i els colors (i nosaltres també!) una passada de cotó! 

Heu vist quines capsetes més mones els vam preparar?

Contentíssims amb les seves troques Natura XL

Preparades per començar a treballar:

Amb aquesta troca van fer les seves primeres cadenetes, punts baixos, punts alts...per poder crear el complement indispensable de guerrilla: l'antifaç, es notava que estàvem en una Escola d'art, van fer autèntiques xulades, cadascú se'l va personalitzar al seu gust i van quedar molt divertits.

A la següent sessió ja van tenir clar com volien que fos la seva guerrilla: de TAPETS! uoooooh! ens vam espantar una mica, però no els vam saber dir que no, així que vam anar a comprar material i a teixir tapets a punta pala. Objectiu: La font de les escales de la Catedral de Tarragona.

FOTOS: María Escoda

Invasió subtil

I seguim guerrilleres. No era la nostra intenció atacar dos cops en una setmana, però per qüestions d'agenda no ha pogut ser d'una altra manera.

Aquesta vegada hem col·laborat en el projecte multidisciplinar d'en Guillem Latorre, periodista i guionista reusenc. Invasió subtil és el títol del seu treball, amb el qual aprofundeix en les històries no explicades del pas de 4 personatges únics per la ciutat de Reus: Agustí Centelles, Joaquim Mir, Lou Bennett i Lluís Domènech i Montaner.

Al mes de novembre va presentar-ne el llibre i ben aviat s'emetrà el reportatge per TVReus, i és aquí on participem les Ganxetes.

El Guillem ens va demanar si podríem teixir algun element característic de cada personatge per gravar una mini guerrilla que servís d'entradeta per als diferents capítols. Establint un paral·lelisme entre el pas subtil del personatge per la ciutat i l'efimeritat de les accions ganxetes.

Vam començar amb la càmera de fotografiar xulíssima que van fer la Montse T i la Montse pelu. És l'element que caracteritza el fotògraf Agustí Centelles, i en Guillem ens va proposar que la col·loquéssim davant del Campanaret. 

Antifaços, brides, tisores i vergonya, molta vergonya..., però ja no hi havia marxa enrere. Així va quedar posada:

Mentre el Guillem es quedava gravant les reaccions de la gent, nosaltres ens vam dirigir al següent punt de gravació: el mercat Central, per col·locar-hi el vitrall modernista, inspirat en Domènech i Montaner, que va teixir la Ginesta amb la col·laboració de la Maria i la Margarida.

La idea inicial era penjar-lo a alguna de les marquesines de fusta que hi ha a la plaça, però era impossible, i vam haver d'improvisar una solució. 
 

Una trama de llana negra entre les columnes ens faria de base per poder-hi col·locar el vitrall. El resultat no està gens malament!

L'espiderman de l'Unai el va trobar ideal per al seu entrenament diari.

Ah! I vam tenir una espectadora d'Urban Knitting Zaragoza, que passava per allà, casualitats divertides; vam explicar-nos unes quantes batalletes llaneres.

Corrents vam anar a buscar un banc del passeig Sunyer per poder-hi posar el piano i les notes musicals que havien teixit la Rita i l'Assun per homenatjar el pianista de jazz Lou Bennett. Més que una guerrilla era una gimcana!

Vam convertir el banc en piano i entre dos arbres va aparèixer un pentagrama carregadet de notes musicals.

Veieu el pentagrama? Eps! que té clau de sol i tot!

Pitant cap a la plaça del Teatre a col·locar l'últim element: la paleta de pintor de la Natàlia, la Coia i el senyor Escoda (que va fer la paleta de fusta, moltes gràcies!).

Tota la nostra feina ha estat teixida amb llana Mussara i Lamimosa d'Adr (Antonio del Rio) una empresa familiar reusenca que ja fa més de 45 anys que fabrica i distribueix tot tipus de llanes i que molt amablement ens han cedit tot el material necessari per dur a terme aquesta guerrilla. Moltes gràcies, treballar amb els vostres productes sempre és un plaer!

Aquesta vegada sí que estem contentes! 

Gràcies a les nostres fotògrafes Maria i Ginesta!

Ja és primavera al Mercadal

Després d'uns quant mesos d'inactivitat bloguera, tornem a treure el cap per aquí! I ho fem amb la nostra primera guerrilla televisada, la Guerrilla Primaveral del Mercadal:

Fa dies ens van proposar participar en la gravació d'un programa de tele (que tan aviat com puguem desvelarem): volien una guerrilla en directe. Teníem poc temps, havia de ser ràpida, facileta i vistosa. Així que ens vam decidir per folrar un fanal de la plaça Mercadal amb motius primaverals. Material? Drapet (sí, sona fatal, però és la proposta de l'IEC per anomenar el "trapillo"). 

Resultat? doncs, sincerament, no n'estem gaire contentes, ni pel material (que no ens agrada gens), ni pel conjunt. Peeeerò ens ho vam passar pipa, que al cap i a la fi és el principal objectiu de les nostres accions! Comencem?

La tarda prometia: abans de gravar, la nostra ganxeta perruquera, la Montse, ens va reclutar al seu camp base: Perruqueria Isern Gispert!

Som de poble naltros, si ve la tele, el cap arreglat!

Un cop tunejades, cap al quarter general: el Pòrtia, allà en una reunió secreta enllestíem els darrer detalls i agafàvem l'escala disposades a atacar, 

La Coia va ser la nostra ganxeta bombera.

Un cop a la plaça vam anar per feina.

Però l'escala era massa curta i no arribàvem a dalt de tot. En Ramon passava per allà i es va oferir a donar-nos un cop de mà; naltros, agraïdes de mena, li vam fer un regalet. Gràcies Ramon!

Un cop col·locades les margarides i les abelles era el moment de posar les orenetes.Tampoc no hi arribàvem...

Aquesta vegada li va tocar a l'Andreu, que feia estona que el teníem entre el públic. I evidentment també es va endur un antifaç.

Som exigents i necessitàvem una persona més alta encara. Va ser el torn de l'Armand, que va costar de convèncer, però finalment es va decidir i ens va penjar les quatre orenetes. Va marxar ben cofoi amb l'antifaç.

 I feina feta. No hi va haver gaire crits, ni aplaudiments d'eufòria, ni balls espontanis, ni petonets a les nostres creacions..., estàvem moixes. La primera guerrilla que no ens fa el pes. Veieu que formals a la foto final?

Abans de marxar, com que ens havien sobrat flors vam deixar-les dins de la jardinera que es veu a la fotografia de dalt, perquè la gent se les pogués endur i així no arranquessin les del fanal...

I va arribar diumenge al matí...

i sorpresa: encara hi era! (bé, menys una oreneta i gairebé totes les abelles). El més curiós és que les flors que vam deixar a la jardinera han aparegut lligades al fanal!, i durant el dia la gent les ha anat recol·locant:

Confirmat: fer flors tutticolori no va ser una bona idea.

Tenim constància que ha durat tot el dia de Rams, i de fet a la tarda hi ha aparegut això:

En resum, tot i no estar orgulloses del resultat estem contentes de la interactivitat que ha generat la guerrilla.
I, entre moltes altres coses, hem après que si volem que les nostres accions no siguin tan efímeres, és qüestió de no fer-les tan lluïdes!


Eps! última hora, sortim al Reus Diari